La indústria cinematogràfica ha trobat en les pel·lícules 3D la fórmula per a evitar que els seus ingressos s’escapin per la fugida que han obert les còpies pirates. De moment són impossibles de copiar i veure-les a les sales de cinema té un increment de 2 i 4 € sobre el preu d’una entrada per a una pel·lícula normal.
Tan bona idea li sembla a la indústria de l’entreteniment, que ja s’han presentat diversos jocs en 3D per a les videoconsoles Playstation, X-box i Wii. I estan sortint al mercat les primeres pantalles de plasma amb la tecnologia necessària per a poder veure a casa pel·lícules d’animació en 3D.
Però no tothom pot apreciar imatges en 3 dimensions. Totes aquelles persones que tenen estrabisme (3-4% de la població) i moltes de les quals tenen ull gandul (2-3% de la població) no poden veure imatges en 3D. El mateix li ocorre a qualsevol persona que per algun motiu només té visió en un ull.
El percentatge de persones que es veuen afectades és d’un 8% aproximadament. Aquesta xifra ascendeix al 57% si es tracta de persones amb síndrome de Down. Però aquests números no són prou grans com perquè la indústria de l’entreteniment es plantegi el tema. Aquí prevalen els beneficis econòmics i “les *minorias” no influeixen en el rendiment total.
Però com no hi ha mal que per bé no vingui, el cinema i els jocs en 3D són una magnífica prova per a detectar “ulls ganduls” i ja estan començant a venir a les òptiques pares preocupats perquè els seus fills no veuen les pel·lícules.
