Fa 10 anys es va començar a intentar la creació de cèl·lules retinals a partir de cèl·lules mare d’embrions humans. Pel fet que aquest tipus de cèl·lula té la capacitat de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula en el cos, va ser vist llavors com una font ideal de reemplaçament de teixit.
En el 2011, l’empresa de biotecnologia Advanced Cell Technology (ACT), va iniciar el primer examen per al tractament experimental de la degeneració macular, un tipus de ceguesa relacionat amb l’edat, la forma més comuna de ceguesa en persones majors a 60 anys.
Les dues primeres pacients que es varen sometre a una teràpia de cèl·lules mares embrionàries, declarades legalment cegues, van informar de millores en la visió setmanes després de rebre l’implant derivat de cèl·lules mares d’embrions.
Una de les dones, de 70 anys, patia degeneració macular seca, una de les principals causes de ceguesa en el món, i l’altra, en els seus 50 anys, tenia la malaltia de Stargardt, una altra forma de degeneració macular i una de les principals causes de pèrdua de visió en joves i adolescents.
Cadascuna de les pacients va rebre en un dels seus ulls una injecció que contenia unes 50.000 cèl·lules capaces de formar la retines.
Després de la cirurgia, l’evidència estructural va confirmar que les cèl·lules s’havien adherit a la membrana ocular, com es desitjava, i van continuar sobrevivint durant les següents 16 setmanes de l’estudi.
Aquesta és just la tercera prova clínica provada amb cèl·lules mare als Estats Units, dues relacionades amb degeneració macular i una relacionada amb mal en l’espina dorsal. No obstant això, la degeneració macular és molt comuna -al voltant de 17 milions d’estatunidencs la pateixen- i no existeixen tractaments disponibles per a l’anomenada degeneració macular seca, que compta per al 90 per cent dels casos.
La tècnica d’ACT, provada pels investigadors de l’Institut de l’Ull Jules Stein en la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, involucra extreure cèl·lules immadures d’un embrió humà, les quals es manipulen en el laboratori per a desenvolupar cèl·lules de la capa de cèl·lules en l’exterior de la retina, cridades de l’epiteli pigmentari retinal (EPR),
Els investigadors afirmen que encara que l’objectiu d’aquest assaig no era demostrar si el procediment en realitat funciona, els resultats suggereixen que la visió de les pacients sí que va aconseguir millorar. Però subratllen que és molt aviat per a establir qualsevol conclusió ferma i es necessitaran molts més anys de recerca per a confirmar que la teràpia és tant segura com efectiva.
“Si pots intervenir de manera primerenca i preservar la visió, això seria una gran fita”, va dir Raymond Lund, del Oregon Health Sciences University, qui va encapçalar l’estudi i aplicació de la teràpia en alguns animals.
Font: Salut i visió
