La percepció visual és la capacitat d’interpretar la imatge que es rep a través del sistema visual. El cervell ha d’exercitar la seva capacitat d’interpretació i associació, recorrent a la memòria d’altres imatges igualment percebudes per a donar nom, funcionalitat, sentit i ubicació al rebut.
Hem de diferenciar-la d’altres dues entitats: agudesa visual (A.V.) i eficiència visual (E.V.).
L’agudesa visual està referida a la capacitat per a discriminar amb precisió detalls fins en un objecte o símbol. Es mesura emprant opto tipus.
L’E.V. és única en cada persona i no es pot mesurar ni predir clínicament amb exactitud emprant instruments psicològics o educatius. Inclou A.V. de prop i des de lluny, control dels moviments oculars, capacitat d’acomodació, habilitat per a filtrar la informació i capacitat i velocitat del cervell per a processar la informació.
Característiques perceptives de la baixa visió
– La percepció visual a través d’un sistema malmès segueix la mateixa ruta visual normal, encara que més lentament.
– El sistema visual d’un individu pot presentar diferents alteracions (en el camp visual, en l’agudesa visual, en la sensibilitat a la llum, al contrast, etc.), que li imprimeixen característiques pròpies i individuals a les sensacions visuals que arriben a l’escorça cerebral.
– És habitual trobar problemes perceptius en nens amb baixa visió.
– El desenvolupament de la visió no és un procés lineal, ja que una funció específica pot presentar-se primerenca o tardana o reaparèixer periòdicament abans d’estabilitzar-se.
– El funcionament visual no es relaciona necessàriament amb el grau o classe d’impediment.
– La percepció visual no és innata, és una funció apresa. Quan hi ha una alteració en el sistema, i la informació visual és escassa o distorsionada, la resposta des d’un principi pot ser errònia, i el desenvolupament normal i espontani no es dóna. Per a aconseguir revertir aquest desavantatge serà necessari una estimulació visual planificada i sistemàtica.
