El Glaucoma engloba un conjunt de malalties que, generalment, no té símptomes i provoca danys irreversibles en el nervi òptic, produint un aprimament d’aquest com a conseqüència de la pèrdua de fibres nervioses. En la majoria dels casos, aquest trastorn està associat amb la hipertensió ocular. Si no es controla degudament, l’afecció causa pèrdua de visió perifèrica i pot conduir a la ceguesa. De fet, es tracta de la segona causa de ceguesa total a nivell mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), únicament superada per les cataractes.
Els estudis genètics sobre el glaucoma estan cobrant protagonisme per a poder establir el paper dels gens en el mecanisme causal de la malaltia en les diferents poblacions. En identificar el gen responsable en un individu determinat, podem establir la probabilitat de patir la malaltia i, per tant, realitzar un seguiment més estret per a prevenir l’aparició de lesions en el nervi òptic, a més d’iniciar el seu tractament al més aviat possible, en cas de ser necessari.
Un altre dels símptomes del glaucoma és la disminució de la sensibilitat i pèrdua de camp visual, produint una reducció concèntrica d’aquest. El camp visual perifèric, s’empra principalment en la mobilitat, i és necessari per a detectar els obstacles i evitar-los. Per això, a nivell funcional causarà:
-Dificultat en l’orientació i mobilitat.
-Dificultat per a relacionar les zones visibles i calcular les distàncies.
–Ceguesa nocturna. La visió es redueix en la foscor i amb nivells baixos d’il·luminació.
–Enlluernament. Els pacients requereixen temps llargs d’adaptació als canvis d’il·luminació (llum-foscor i viceversa) i algunes vegades no ho aconsegueixen.
-Dificultat en la localització d’objectes.
Per contra, els pacients amb glaucoma tenen menys dificultat per a llegir textos i veure detalls petits, encara que a vegades poden donar-se problemes en aquest àmbit.
En definitiva, és necessari valorar de forma individualitzada cada cas i prescriure ajudes Òptiques de Baixa Visió en els pacients que conservin una resta visual útil, a més d’oferir ajudes adaptatives als pacients amb pitjor pronòstic.
