Ull emètrope
Produeix 42 diòptries aproximadament amb les seves estructures: còrnia, cristal·lí i longitud axial. Ull emètrope és el mateix que no necessitar graduació per a veure des de lluny i, mentre la seva acomodació ho permeti (fins als 40 anys), tampoc ho necessitarà per a veure de prop.
Ull miop
Produeix més de 42 diòptries (per exemple 44d). Necessita una lent divergent de -2,00d per a veure nítid des de lluny. Per a veure de prop necessitarà portes mala sort anys més tard que el *emétrope, perquè sense ulleres porta un +2,00 amb el qual veu borrós des de lluny però nítid de prop.
Ull hipermètrope
Produeix menys de 42 diòptries (per exemple 41d). Per a arribar a 42 necessita afegir 1 diòptria amb una lent convergent. En pacients joves amb capacitat d’acomodació, poden afegir aquesta potència encara que no deurien, ja que l’acomodació hauria d’utilitzar-se solament per a la visió pròxima. Per tant, la hipermetropia és un defecte visual en visió llunyana, però pot emergir en etapes de vista cansada o presbícia a causa de l’ús de l’acomodació per a compensar-la prèviament.
El tercer defecte refractiu és l’astigmatisme, aquest és la diferència de graduació en dos eixos que són perpendiculars.
Podem tenir un eix en 42 diòptries i el perpendicular en 41 diòptries, això seria una diòptria d’astigmatisme. Les graduacions amb astigmatisme sempre porten associats uns graus (180°, 90°, 45°,…) per a poder situar els dos eixos i poder compensar-los amb lents.
Recalcar que per molt alta que sigui l’ametropia (graduació) de miopia, hipermetropia o astigmatisme, no té perquè tractar-se d’un pacient de Baixa Visió. El pacient de Baixa Visió és el que presenta dificultats en la seva agudesa visual amb la seva totalitat de correcció òptica, normalment lligat a una patologia.
