Es considera que una persona té baixa visió quan presenta una limitació visual que li impedeix i dificulta la realització de tasques de la vida cuotidiana.
Actualment aquesta limitació visual està afectant 150 milions de persones, de les quals, les més afectades són les persones d’edat avançada, però en qualsevol cas, la baixa visió afecta a persones de totes les edats i grups socials.
Els símptomes més freqüents per a detectar la baixa visió en les persones són la visió borrosa, la perduda de la visió central, és a dir, que aparegui una taca en el centre dels objectes, l’enlluernament, les pèrdues múltiples del camp visual, la distorsió o la visió túnel, és a dir la desaparició d’objectes que es troben en la perifèria. Però també pot tenir l’origen per alguna patologia, habitualment associada a l’edat (cataractes, Degeneració Macular, Retinopatia Diabètica, *Retinosis Pigmentària, Glaucoma etc.)
Aquesta denominació genèrica (baixa visió) no és considerada una malaltia, per la qual cosa no té cura, tanmateix això no vol dir que no hi hagi la possibilitat d’aplicar una rehabilitació de la visió, perquè les persones puguin desembolicar-se millor en la seva vida cuotidiana i tenir una major qualitat de vida.
Aquesta rehabilitació visual consisteix a seguir un protocol per a aconseguir treure el màxim partit a la seva visió i ensenyar-li com fer-ho. Està comprovat que el 90% de les persones que sofreixen algun problema de baixa visió poden beneficiar-se amb un tractament de rehabilitació. Després d’haver dut a terme de manera adequada i després d’haver seguit un bon entrenament les persones poden tornar a realitzar les seves aficions com llegir, escriure, veure el rostre de les persones etc.
La baixa visió és sense cap dubte una de les especialitats de l’Optometria (ciència que s’encarrega de la cura de la salut visual) més complexes, però també proporciona moltes satisfaccions i alegries amb els resultats i proporciona una qualitat de vida que ells al principi veien impossible.
