Existeix molta informació sobre la deficiència visual, però està “molt dispersa”, assegura Francisco Soriano, doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid i autor de ‘Mirant la ceguesa amb altres ulls’, un llibre que tracta de reunir aquesta informació en un sol text i que vol, així mateix, deixar clar que “per a la majoria dels treballs, un cec, ben format, pot ser tan eficient com un vident”.
Així ho han demostrat al professor Soriano els seus alumnes de l’Escola de Fisioteràpia de l’ONCE, en la qual imparteix des de 1985 l’assignatura de ‘Salut Pública’.
“Porto més de 25 anys col·laborant amb l’Escola Universitària de Fisioteràpia de l’ONCE, on he vist la ceguesa amb altres ulls i he après molt dels meus alumnes cecs”, ha declarat Soriano.
Segons diu, transmetre als altres aquesta visió diferent de la ceguesa ha estat una de les raons que li ha portat a escriure aquest llibre, de “educació sanitària” i “caràcter divulgatiu” que lluny de voler arribar als professionals d’oftalmologia, pretén colar-se a la biblioteca de qualsevol ciutadà del carrer, vident o cec, interessat a saber més sobre els ulls i les seves malalties.
I és que, apunta Soriano, “les persones que tenen una visió normal o acceptable no poden imaginar-se el que pot suposar la seva pèrdua més o menys completa”.
L’individu afectat per aquesta situació, explica, ha de canviar la seva manera de vida “de forma substancial”, per la qual cosa el llibre analitza les conseqüències personals, familiars, socials i laborals d’aquesta pèrdua de visió.
PREVENCIÓ
I per això també el manual fa un especial èmfasi en mesures de prevenció i rehabilitació de la funció visual, que, afirma, poden prendre’s abans de la concepció, utilitzant el consell genètic, ja que moltes anomalies són heretables.
Altres mesures, prossegueix, han d’adoptar-se durant la gestació, ja que el fetus pot adquirir patologies oculars per afectació prèvia de la mare, i algunes més han de seguir-se tant en la infància com en l’edat adulta i, sobretot, en l’ancianitat.
Ja que hi ha malalties oculars que cursen lentament i sense dolor i quan es diagnostiquen pot ser massa tarda, les revisions periòdiques i l’autoexploració són sempre “necessàries”, assegura l’autor de ‘Mirant la ceguesa amb altres ulls’.
El llibre comença amb una petita introducció sobre l’anatomia i el funcionament normal de l’ull per a, a continuació, assenyalar les principals anomalies i malalties que poden afectar la visió, així com la seva incidència en països desenvolupats i en vies de desenvolupament.
Informa, així mateix, de les diferents ajudes existents, tant a nivell tiflotecnològic, com a institucional, per als espanyols amb discapacitat visual.
Un capítol “important” per al seu autor és el que versa sobre els drets de les persones cegues, “molts reconeguts i altres arracades de reconèixer”.
El manual conclou amb un annex de breus biografies d’un total de 116 deficients visuals famosos, molts dels quals molts han aconseguit importants objectius malgrat la seva ceguesa.
Entre ells figuren els músics Johann Sebastian Bach, José Feliciano i Stevie Wonder, o el rei Joan II d’Aragó, pare de Fernando el Catòlic, ara d’actualitat per la sèrie televisiva sobre Isabel la Catòlica.
Convençut que la ceguesa cal veure-la “sense torbació” i als cecs “amb naturalitat”, el doctor Soriano espera que el seu llibre serveixi d’ajuda, sobretot, a les persones que travessen el dur moment de superar una pèrdua de visió.
Font: L’Economista
