L’ambliopia (ull gandul) és una condició visual en la qual certes neurones del sistema visual d’un o de tots dos ulls (menys freqüent) no s’han desenvolupat amb normalitat, sense que l’origen resideixi en cap patologia ocular.
Clínicament, l’ambliopia o ull gandul es diagnostica per exclusió, quan l’ull, amb la seva ametropia corregida amb ulleres o lents de contacte, només pot aconseguir una agudesa visual (AV) igual o menor de 0,67, o quan, entre els dos ulls, existeix una diferència d’AV de 2 línies respecte a l’optotip d’AV estàndard.
Aquesta condició visual adversa afecta entre a un 1% i un 5% de la població mundial.
Causes de l’ambliopia en els nens
L’ambliopia s’origina quan les cèl·lules cerebrals que s’encarreguen de la visió de l’ull, no es desenvolupen per falta d’ús. També pot ser causada per alguns defectes visuals com la miopia, astigmatisme i hipermetropia, que no van ser diagnosticats, a temps, durant la infantesa. Pot portar al fet que es redueixi la vista en un ull que no s’usa prou en els primers anys de la infància. L’ambliopia afecta a 2 o 3 de cada 100 nens. Sense tractament, eventualment pot causar ceguesa en l’ull que s’usa poc.
Aquesta pèrdua de visió pot ser desenvolupada en:
1. Portadors d’estrabisme d’aparició primerenca: la causa més freqüent de l’ambliopia és la desalineació dels ulls o guerxera. Quan els ulls d’un nen no estan alineats en forma apropiada, el cervell no para esment a un ull per a evitar la vista doble.
2. Portadors de cataracta: l’ambliopia provocada per cataractes (opacitat en el teixit de l’ull) és menys freqüent però més severa. S’ha de tractar en els primers 2 mesos de vida.
3. Portadors de problemes de graduació elevats, principalment els que combinen astigmatisme i hipermetropia: l’ambliopia també pot produir-se quan un ull veu millor que l’altre, per exemple, quan un dels ulls és molt miop. S’usa l’ull més fort amb més freqüència que l’ull feble i, eventualment, l’ull fort es fa càrrec completament i l’ull feble deixa de treballar.
4. Portadors d’importants diferències de graduació entre un ull i l’altre.
5. Portadors de nistagmes, un tipus de moviment constant i involuntari de vaivé, de tots dos ulls.
6. Portadors d’alguna lesió microscòpica.
TRACTAMENT
L’ull gandul es tracta mitjançant ulleres i oclusions de l’ull dominant (pegats sobre l’ull amb el qual es veu bé) per a forçar així l’activitat de l’ull afectat. Els pegats han d’anar sempre pegats sobre la pell i la quantitat d’hores d’oclusió dependrà de l’edat del nen i de la diferència de visió entre tots dos ulls.
En el tractament de l’ull vague cal tenir en compte que, si no s’aplica en el moment adequat del desenvolupament del pacient, durant l’anomenada època de plasticitat cerebral (fins als 7 anys aproximadament), la pèrdua de visió serà permanent i irreversible. Per contra, si el tractament s’aplica en el moment correcte, la recuperació de la visió sol ser total en la gran majoria dels casos.
RESULTATS
L’ull gandul es produeix quan un dels dos ulls s’utilitza menys que l’altre com a conseqüència que el pacient pateix estrabisme (cada ull mira en una direcció) o quan el pacient té una gran diferència de graduació entre un ull i un altre (un ull domina i l’altre es deixa d’utilitzar). És molt important corregir aquest defecte visual a temps, ja que si es deixa passar, el pacient pot arribar a perdre completament la visió de l’ull que no utilitza. Els pacients operats per aquesta malaltia solen recuperar la visió totalment i desenvolupen la seva vida amb normalitat.
