Un estudi realitzat a la Universitat del Sud de Califòrnia demostra que pacients americans amb baixa visió van aconseguir millorar la seva mobilitat en un 50% i el seu rendiment global en un 70% gràcies a unes ulleres de realitat augmentada, específicament adaptades a la seva retinitis pigmentosa, una malaltia ocular degenerativa hereditària que resulta en una visió deficient.
El professor d’oftalmologia Marc Humayun, un dels científics responsables de l’estudi, explica: “Els actuals dispositius portàtils de baixa visió que utilitzen la realitat virtual tenen limitacions i poden ser difícils d’usar, obligant al pacient a una extensa formació (…) Utilitzant un enfoc diferent, és a dir, emprant la tecnologia d’ajuda per a millorar, no reemplaçar, els sentits naturals, el nostre equip va adaptar ulleres de realitat virtual que projecten colors brillants en les retines dels pacients, corresponents a obstacles propers.
Els pacients amb retinitis pigmentosa usaven les ulleres de Realitat Virtual adaptades mentre feien una carrera d’obstacles. Els investigadors van registrar la quantitat de vegades que els pacients van xocar amb cada obstacle, així com el temps necessari per a completar la carrera. Els pacients van aconseguir una mitjana de 50% menys de col·lisions amb les ulleres de realitat virtual adaptades.
També es va dur a terme una segona prova consistent en agafar una clavilla de fusta sobre un fons negre, situada darrere d’altres quatre clavilles de fusta, sense tocar els elements frontals. Els pacients van demostrar una millora del 70% gràcies a les ulleres de realitat virtual.
Anastasios N. Angelopoulos, director de l’estudi, explica que les ulleres de realitat augmentada busquen millorar la qualitat de vida dels pacients amb baixa visió, augmentant la seva confiança en la realització de tasques bàsiques que, en última instància, permet viure una vida més independent. Per a això, les ajudes es dirigeixen a tasques com millorar l’orientació o agafar objectes, essencials per a pacients amb visió perifèrica disminuïda i problemes per a veure amb poca llum.
Segons Humayun, aquest sistema encara no és perfecte i existeixen importants problemes tècnics i de costos. No obstant això, en un futur pròxim aquesta tecnologia podria tornar-se especialment útil per a pacients amb baixa visió.
